Triar el gra de la palla

Bon dia,

Després de treballar a classe, què fem per saber si ens ha servit d’alguna cosa?

Autors com José Luis Castillo, Neus Sanmartí, Jordi Adell, Mª del Mar Prendes et al. i molts d’altres, estan d’acord en què l’avaluació ès la clau que obri aquesta pregunta.

Això ens fa replantejar molts de conceptes previs, de la pròpia avaluació i del cor de l’ensenyament. Què volem ensenyar a altres persones? Què volem que aprenguin? Amb quin nivell de riquesa i matisos? Amb quina equitat?

I la resposta es troba allí mateix, tal com diu Neus Sanmartí:

“L’avaluació és per aprendre”!

Per avaluar recollim informació, emetem un judici i prenem decisions. Aquestes decisions poden ser:

-          Per classificar, seleccionar, orientar. Aquí ens trobem amb l’avaluació tradicional.

-          O ser decisions pedagògiques, per ajudar a millorar i que cadascú s’avalui ell mateix, segons una avaluació formativa. Arriba més enllà d'axiò, proposant l’avaluació formadora, on el propi alumne es desenvolupa de manera autònoma i va sabent quan no ho ha fet bé.

Per això és molt útil la coevaluació entre companys (“que ells facin de mestres”), ja que és molt més fàcil veure millores en el treball dels altres, per després aplicar-les al propi.

Tot això ens permet innovar. Tal com diu la mateixa Neus Sanmartí, canviar l'avaluació implica canviar tot el sistema d'ensenyament i aprenentatge, i cita que "Si no canvia l'avaluació, no canvia res". Aquí tenim una manera molt gràfica d'explicar-ho:

 

 

I d'una manera més panoràmica, ens ho expliquen al següent Slide Share:

'Evaluación curricular', de mbulas

 

Consider que això és el treball en equip, tant entre alumnes, com professors i companys de feina: aprendre avaluant els propis coneixements front als dels altres, per millorar el propi aprenentatge. Així veim com n'està de relacionat l'aprenentatge amb l'avaluació, és a dir, amb la capacitat de raonar el que fem, per això ens permet evolucionar com persones amb competències a la vida.

No aprenem de manera aïllada: encara que sigui llegint un llibre tot sols al cim d'un puig, han participat moltes persones perquè ens arribi a les mans i per formar a qui el va escriure. Per tant, la bona avaluació implica una relació benevolent entre persones que contribueixen a un bé comú, analitzant els fets per triar el gra de la palla, i així avançar.

Els companys donen la seva opinió a VoiceThread:

 

Com ets?

Bon dia,

No m'he pogut resistir a crear un avatar de Zabala diguent "El saber fer és inherent a les competències. S'aprèn fent"! Potser no es pareixen molt, però la versió gratuïta del programa dóna fins aquí...

La frase que diu és la segona part d'aquest concepte que repetim tant, de 'competències' i 'ensenyar per competències': saber ('Què has après?'), saber fer ('Què saps fer'?), i ser, o les pròpies actituds ('Com ets?'). Potser una possible manera de resumir-ho seria més o menys: 'Desprès de repetir un model teòric fins que l'has fet teu i el pots aplicar a la vida real, no has après del tot si no t'esforces en aplicar-lo bé ni t'has fet millor persona pel camí'.

Hi ha un gran debat a l'Estat espanyol degut a aquest concepte, quan és un dels principis bàsics de la llei educativa vigent els darrers anys: 'Buscar una formació personalitzada que impulsi una educació integral en coneixements, habilitats i valors'. Naltros palpam cada dia la gran diferència entre el que diuen normatives i tendencies internacionals, i les possibilitats de la pràctica docent, tot i no haver començat ni tan sols les pràctiques de la formació.

El debat s'ha alimentat també al llarg dels anys, amb els diferents canvis de normativa que hem tingut a l'Estat espanyol (fins ara, els continguts mínims que hi venen establerts marquen entre el 55 i el 65 % obligatori que s'ha d'ensenyar). Després de més de cent anys amb el mateix marc legal, el 1970 va arribar la Llei General d'Educació, i la LOGSE del 1990 ho adaptá a les tendències educatives que ens arribaven. Desprès la LOCE, l'actual LOE que es preveu canviar amb la LOMCE...

Ès una lluita entre maneres de fer i veure les coses. Necessitam un consens social dels mínims que hi ha d'haver a l'educació, i respectar els professionals que hi treballen. D'altra banda, em fa pensar que com a professionals també ens hauriem de respectar a nosaltres mateixos, i buscar millorar. Un exemple el podem trobar en un enllaç que ha enviat un company a un fòrum d'assignatura. És un programa a Catalunya Ràdio, parlant del sistema educatiu als països nòrdics, i el cas de Finlàndia en particular. Diuen que allí la nota de tall per entrar a magisteri sempre està per damunt del 9/10, es la formació que trien "els millors de la classe", donat que dins dels seus valors culturals el respecte per l'ensenyança i els qui la imparteixen és enorme. Els mestres es formen més anys que a cap altre país, i ho segueixen fent al llarg de la vida. Ells mateixos i la societat consideren que els mestres han de 'saber' i 'saber fer' molt i que, per damunt de tot, han de ser grans persones: consideren que vals pel que arribes a ser dins teu, i el que pots aportar a la societat. Així ho transmeten als alumnes amb gran facilitat, i ells aprenen ràpidament.

Sense més comentaris. Només m'agradaria esmentar una nova entrada al bloc d'Steve Wheeler, un dels 'gurus' en l'aplicació de les TIC a l'ensenyament, ara diguent 'Hey teacher, leave them kids alone!' (traducció aquí!).