dilluns, 26 de gener del 2015

Esperança

La meva experiència em porta a pensar que una comunitat organitzada sempre és el millor recurs per créixer.

Hi ha comunitats virtuals, com la d'Edutopia, i comunitats dels 5 sentits. Ambdues tenen avantatges, i és una gran sort per a nosaltres viure en aquest moment de l'història, on podem enfortir les relacions amb els propers mitjançant relacions amb els llunyans, o enfortir relacions locals fent servir sistemes globals.

Alguns exemples de comunitats de 5 sentits que funcionen, els he trobat a la comunitat virtual d'Edutopia. Són 9 vídeos independents d'uns 6 minuts, a una llista de reproducció amb l'intrigant títol the "Is school enough?" ("N'hi ha prou amb l'escola?").

La comunitat i els vincles són l'esperança del sistema educatiu.



dimarts, 20 de gener del 2015

Les aules del futur


Creiem que l'aprenentatge dins d'una aula és millor que l'aprenentatge que es fa a fora de les aules. Ha de ser un aprenentatge avaluable per terceres persones, útil a terceres persones, rigorós segons el criteri de terceres persones. Creiem que ha de remoure la pròpia mandra i males costums, fer-te sentir malament amb tu mateix. Creiem que l'escola només és responsable d'aspectes curriculars, els mestres d'aspectes disciplinaris, i que la part dels pares en la responsabilitat educativa consisteix a fer-se càrrec de les despeses socialment acceptades en aquell moment.

Potser aquestes creences no serveixen ni com un bon principi des d'on treballar. Diuen els aborígens analfabets, que fa falta tota una tribu per educar un nen, per tal que arribi a enriquir el llegat cultural d'aquella comunitat. Una societat desorientada com la nostra, limita l'educació a aspectes purament materials i avaluables, perquè les coses materiales són el nostre mínim denominador comú, el que ens dona sentit de pertinença a un grup. Tenim les escoles plenes de bons estudiants amb conductes de risc en diversos àmbits, sense respecte envers sí mateixos ni envers els altres, sense un sentit del jo com a plenitud que es desenvolupa al llarg d'una vida. I a la comunitat educativa, tothom diu que ha estat l'altre qui no ha fet el què havia de fer, o no hi ha aportat prou diners.



M'agraden molt els mestres que no lluiten contra aquesta situaciò, i en canvi utilitzen el seu esforç en una altra direcció, tot cercant altres professionals enamorats de la seva feina, que tampoc tinguin por a obrir la seva ment i el seu cor. Les persones eduquen persones, com diuen aquí (motivació) i ja deien fa anys aquí (ensenyament de llengues), enmig de tants d'exemples possibles. Potser no és necessari sortir de les aules, però crec que s'ha d'ampliar el concepte...