dimecres, 23 d’octubre del 2013

Tal vegada...

Bon dia,

Crec que tots coneixem persones apassionades de l'ensenyament, i n'estam coneguent més en aquests moments.

Avui he parlat amb una amiga professora de secundària, d'un institut del govern francès a Barcelona. Aquestes escoles són petites delegaciones del sistema d'ensenyament d'allà, amb el curriculum i metodologia com es fa al mateix territori francès. La família d'aquesta amiga és originàriament d'Almeria, pero van anar cap a Paris quan ella tenia uns 3 anys, i es considera de tots dos llocs.

Es va llicenciar en Biologia i s'ha dedicat a l'ensenyament. Avui parlant, comentava que estava cansada perquè ha estat avaluant tota la tarda, al centre mateix, i ha esmentat que també "tenen molts de projectes". S'han activat els meus sensors quan he sentit la paraula màgica, "ensenyar per projectes"! En dir-li, m'ha explicat que porten més de vint anys treballant qüotidiànament en base a competències, uns 5 ó 6 treballant per projectes, i ara comencen amb la "tâche complexe" (les condicions i alguns exemples en anglès aquí). Es una activitat de tasques múltiples, on els alumnes resolen preguntes o problemes on necessiten alhora coneixements i competències de diverses assignatures, aplicats per a resoldre'ls a classe.

Ella n'està molt orgullosa, perquè això es fa al sistema educatiu francés en conjunt, i a més les diferents àrees de coneixement tenen equips psicopedagògics a nivell nacional que preparen material pels professors, exercicis, experiències... i sembla que l'equip dels biòlegs ès dels més innovadors, està molt contenta amb el material que els hi arriba. També sé que ella ha passat molts caps de setmana fent disseny curricular, preparant presentacions i coses pes "seus" alumnes d'aquell moment.

M'ha parlat d'un cas que li agrada d'entre altres que hi ha a l'escola pública catalana, l'Escola Martinet, on es treballa també per projectes i amb metodologia innovadora. M'agradaria molt anar-hi a veure com treballen. Serà possible, tal vegada...

No puc deixar d'obrir els ulls més i més davant tanta vida, tanta intel.ligència aplicada amb el cor.

I es veu com una tendència des de fa molts anys, des de la Nova Escola educativa a començament del segle XX, quan es va començar a parlar de mirar a l'alumne, d'escoltar a l'alumne, a pensar en el que pot facilitar que sorgeixi la necessitat d'aprendre. Hi ha moltes coses que ara ens semblen qüotidianes, com les cadiretes i taules a mida des nens, que comentàvem avui a una classe, o materials per aprendre tot jugant... llavor hi ha altres conceptes i estris educatius que encara no ens han arribat. Arribaran, tal vegada...

Hi ha molta gent així a tot arreu, persones que investiguen i donen temps de la seva vida per millorar l'experiència d'aprenentatge dels seus alumnes. Un exemple que hem vist a clase és el de Siemens, aplicant les noves tecnologies de xarxes socials i de coneixement, reflexionant envers el seu paper com a professor, i si és el d'un aprenent avançat que pot donar la mà als que van arribant. A l'article que citem parla d'autors com Darken, qui treballa amb entorns virtuals a classe. També s'ha esmentat Steve Wheeler, qui actualment investiga entre d'altres les possibilitats d'ensenyament mitjançant Smartphones, mentre es va en transport públic o s'espera un avió. Hi ha tants d'exemples! I ens inspiraran, tal vegada...


Fotografia: Elaboració própia
 
"Centres d'Educació de Persones", cada mestre n'és un, començant per educar-se a sí mateix. I cada família, cada oficina, cada carrer, cada company...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada